Quatre anys li va dur a Almudena Grandes escriure la seva quarta novel·la en la qual quatre dones conten en primera persona la seva pròpia història en un temps de confusió ideològica i crisi generacional. Un temps que, sens dubte, ni elles mateixes, ni els lectors atrapats en les xarxes de la novel·la, podran oblidar. Per la seva enèrgica plenitud, per l'absolut control del llenguatge i l'estructura novelesca, Atlas de geografia humana suposa la definitiva consagració d'una escriptora que, un llibre després d'un altre, mai ha deixat de sorprendre'ns.
En el Departament d'Obres de consulta d'un gran grup editorial, quatre dones treballen en la confecció d'un atles de geografia en fascicles. Reunides per atzar en aquest projecte, i molt distintes entre si, totes comparteixen, no obstant això, una edat decisiva, en la qual el pes de la memòria matisa ja la consciència del temps i de la Història. Mentre investiguen, busquen materials i fixen dades, Ana, Rosa, Marisa i Fran es troben en aquest punt d'inflexió de la vida que no poden ajornar més la necessitat d'encarar-se d'una vegada a elles mateixes, buidar dubtes, desitjos i contradiccions ja insostenibles per a situar-se elles mateixes en la seva pròpia geografia, en el seu propi atles. Així, anirem descobrint tot sobre cadascuna d'elles i sobre el món que les envolta, que no és altre que el de tota una generació: la seva solitud, les seves inhibicions, els seus somnis truncats, les seves decepcions, però també les seves passions i els seus amors inconfesables, la seva duresa i la seva tendresa, les seves derrotes i les seves grans conquestes.
Almudena Grandes aconsegueix aquí la difícil i delicada tasca de tramar, mitjançant la «petita història» de quatre dones, un gran fresc ple de ressonàncies que configuren exactament el que suggereix el títol: un atlas de geografia humana.
